Cròniques

Capítol 1:

Gestió política

Ens situem el 13 de març del 2020, quan ens va arribar l’ordre de quedar-nos a casa. El president de la Generalitat, Quim Torra anuncia l’inici del confinament. L’endemà, el 14 de març, el president espanyol, Pedro Sánchez, decreta l’estat d’alarma i així ho fa constar al BOE.
A partir d’aquí, analitzem quines impressions té la ciutadania de la gestió política d’una pandèmia d’estira i arronsa. Sobretot des dels sanitaris, com la infermera d’UCI Alba Lloys que viu la realitat -en termes pràctics- a primera línia de llit.
També ens fixem en la mirada d’un català a Gènova. En Xavi Zambrana compara la política italiana amb la de casa nostra i es centra amb el control per la seguretat que han fixat la majoria dels governs, d’aquí i d’allà.

Capítol 2:

Primeres fases de la desescalada

Com portem el desconfinament? La mirada de l’Alba Lloys, una infermera de Manresa que té el record massa recent d’unes UCI plenes pot ser molt diferent al d’una persona que no ha trepitjat un hospital.
També repassem les prioritats de diverses ciutats catalanes en la desescalada: els missatges d’ànims que es donen a la població des dels ajuntaments de Barcelona o Madrid i també a Palma de Mallorca, on viu en Ferran Hidalgo. I finalment, el brindis a la vida que segur que aquests dies tots hem fet en algun moment.

Capítol 3:

Els hospitals col·lapsats

El col·lapse real dels hospitals mai l’arribarem a conèixer. Ens hem quedat amb les xifres oficials, encara que ballin i cadascú apliqui un criteri de recompte diferent.
Però el que compta és l’honradesa dels testimonis que ho han viscut en primera línia: des de la banda del pacient, com en Francesc Villaubí, a la del personal sanitari com l’Alba Lloys i la Mar Bernal.

Capítol 4:

Primeres setmanes confinats

Com ens pensàvem que seria viure confinats? D’entrada, el pensament general és que el tema aniria d’unes quantes setmanes, màxim quinze dies com explica en Marc Marondo, la parella de la fisioterapeuta Mar Bernal.
Però tot ha anat derivant en un canvi de vida progressiu que sembla que no marxarà durant una bona època. Als hospitals la mirada era una altra i l’Alba Lloys que viu la realitat d’una UCI ho tenia clar. Recordes què vas pensar els primers dies a casa teva? Aquí et donem alguns exemples.

Capítol 5:

Confinament i terrasses

Terrasses, balcons, jardins i porxos per prendre l’aire. Hem posat en valor aquesta part de la casa, encara que tan sols sigui una finestra minúscula per on entra més llum. El contacte físic amb l’exterior s’ha donat gràcies a elles. En Toni Ruiz, productor audiovisual i locutor radiofònic, ha sortit cada dia a les vuit del vespre des del seu barri de Can Mercader a Badalona per animar amb els seus directes musicals a tots els veïns. En Xavi ha cantat el ‘Bella Ciao’ des d’Itàlia i en Ferran ha observat com passen el confinament els companys de carrer.

Capítol 6:

Reflexions sobre la mort

Un únic testimoni: Alba Lloys, infermera de la UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa – Fundació Althaia. Ha viscut de prop la mort i l’ha convertit en una rutina diària de la seva feina.

Malgrat tot, les emocions van en paral·lel a la pràctica i no pot separar una cosa de l’altra. Tampoc de cara a la seva família i, sobretot, a les seves filles a les qui no els amaga el patiment que viu diàriament.

Capítol 7:

Un Sant Jordi confinat

Quins llibres regalem en plena pandèmia? La imaginació és lliure i aquest clip mostra la cara més divertida del confinament. També la més romàntica i emotiva.

La senyora Giral ens recita una poesia i l’infermera Alba Lloys passa el Sant Jordi en una UCI.

Capítol 8:

Confinament i esport

En contra del que molts pensem, practica esport a Itàlia és més freqüent del que podíem veure aquí en plena pandèmia.
Amb unes lleis que ho van prohibir però van ser més laxes a la pràctica, en Xavi Zambrana pujava les muntanyes de Gènova pràcticament cada dia.

Altres pràctiques esportives han estat més confinades a casa nostra i progressivament s’han anat obrint.

Capítol 9:

Preocupacions sobre la salut

Capítol 10:

Retrobaments familiars

La família és un concepte molt extens. També inclou aquelles amistats que saben més de tu que els qui tenen la teva mateixa sang. Aquest és el cas d’en Ferran.
Un dels moments més emotius d’aquest treball és veure com la mare de la Mar es retroba amb el seu fill, en Marcel. El noi havia marxat a Austràlia amb la seva parella, volen començar una nova vida i treballar. Però van decidir tornar per sorpresa a casa seva.

Capítol 11:

Receptes de confinament

La Dolors Giral, la Mar Bernal, en Ferran Hidalgo o en Xavi Zambrana cuinen i mengen cada dia a casa. Un repàs per tots aquells plats que ha donat de sí el confinament.
No només la part dolça sinó pensar diàriament quins tres àpats fer amb unes rutines que, a diferència d’abans de la pandèmia, ja sabem que sempre són les mateixes des de que ens despertem.

Capítol 12:

Confinament i teletreball

El teletreball ha estat l’experiment social per excel·lència que ha desenvolupat bona part de la nostra societat. Ens agrada aquesta nova manera d’entendre les jornades laborals? En aquest clip fem una reflexió en veu alta amb el testimoni d’en Ferran Hidalgo: un noi de Badalona que s’ha traslladat a viure a Palma just quan esclata la pandèmia i teletreballa desenvolupant una competició de tenis a Mallorca. 

Però no ens volem quedar aquí. Precisament el que és estrany i segur que no haurem experimentat la majoria és treballar en el lloc de feina físic però amb unes sensacions estranyes que difícilment tornaran a curt termini. Ho analitzem amb la fisioterapeuta Mar Bernal a l’Hospital Germans Trias i Pujol, el físic Xavier Zambrana a l’Institut Nacional de Biologia de Gènova (Itàlia) o la Laura Arroyo, xef i mà dreta del prestigiós cuiner José Andrés des del seu restaurant de Nova York. Com ho viuen tots ells?

Capítol 13:

Confinament i supermercats

L’única activitat, exceptuant si es té gos, que es podia realitzar. Hem titular el supermercat però hem d’incloure el petit comerç local o els productors de proximitat i com totes les productes d’alimentació s’han adaptat a noves rutines.
En quina mena de llocs anàvem a comprar? Els hàbits nostres van canviar? Segur que fer cua al carrer per entrar a comprar una dotzena d’ous serà una imatge que d’aquí uns anys, la veurem i ens en farem creus.

Capítol 14:

Confinament i costumisme casolà

Tocar el piano, fer cops de pala amb una pilota contra la paret, inventar-se experiments casolans per entretenir el petit de la casa o escriure una novel·la. L’entreteniment ens ha servit per omplir hores mortes o les hem deixat perdre avorrits al sofà de casa?
Malgrat que, teòricament, hem guanyat aquell temps que sempre critiquem que ens falta. Ara l’hem sabut aprofitar? Ens ha fet mandra? O senzillament no l’hem pogut gaudir prou?

Capítols NOUS

Capítol 15:

Repatriats en plena pandèmia

L’Oriol Castellanos i els seus amics van haver de confinar-se a Siargao, na illa de Filipines. Els va esclatar la pandèmia de viatge i les autoritats recomanaven allunyar-se de la capital filipina, Manila, on el focus del coronavirus era més fort. L’aventura per tornar els va donar uns quants maldecaps. D’altra banda, la Laura Arroyo viu a Nova York on treballa sent la mà dreta del prestigiós xef José Andrés. El confinament la va agafar a Miami i ha tingut que justificar per activa i per passiva a les autoritats dels Estats Units que necessitava tornar, com fos, a l’illa de Manhattan.

Capítol 16:

Confinament i sociabilització digital

No només la veu, també la imatge. Hem adaptat els nostres sentits a càmeres minúscules, píxels, interrupcions de so i imatges en vertical. Gràcies a això també hem contactat amb el món de forma virtual. En Ferran Hidalgo ha conegut el seu nebot recent nascut a través del mòbil, el petit Aleix. I l’àvia Dolors Giral, canvia el telèfon per una tauleta on aprèn l’ús de les noves tecnologies. També en Francesc Villaubí, aïllat encara pels problemes respiratoris que pateix, troba el consol de veure els seus nets a través d’Internet.